

DREAMS ARE SUPER REAL
Photography printed on matte paper mounted on 3 mm aludibond and matte lamination. Water-based pigment ink. Unique work / 150 x 100 cm / 2020
The sentence Dreams are super real emerges from the negative image of a spiky plant. A self-defense system—much like dreams can be at times. A place where, despite their strangeness, we live as if it were real and where anything is possible. A mental space in which everything becomes confused, and where limits cease to exist. As if the unconscious were protecting us from the outside world, from within ourselves. What is more real, if everything is based on a constructed system of values? In that case, “the weights of all things must be determined anew”¹.
A photograph taken during one of many aimless walks through the outskirts of Esporles (Mallorca), the artist’s hometown. A plant in a small, neglected, almost abandoned garden. The image immerses us in a dreamlike and evocative atmosphere, with bright and exotic colors. However, these effects are artificially created through digital modification—filters, layers, etc. A series of interventions that “damage” the image. That push it to its limits, testing how far it can be taken. This sets up a play of values, with colors in positive/negative versus the interior/exterior of the plant—its body. Our body.
__
1. Nietsche, Friedrich W. La gaia ciència (1881). Barcelona: Laia 1984, p. 243
—
La frase Dreams are super real (Els somnis són súper reals) sorgeix de la imatge en negatiu sobre una planta amb espines. Un sistema d'autodefensa, com de vegades poden ser els somnis. Un lloc on, malgrat la seva estranyesa, vivim com si fos real i en el qual som capaços de qualsevol cosa. Un espai mental on ho confonem tot i on no existeixen els límits. Com si l'inconscient ens protegís del món exterior des de dins nostre. Què és més real, si tot es basa en una construcció de valors? En tal cas, “han de ser determinats de nou els pesos de totes les coses”¹.
Una fotografia feta durant un dels tants passejos sense rumb, realitzats per la perifèria d’Esporles (Mallorca), el poble de l’artista. Una planta en un petit jardí deixat, gairebé abandonat. La imatge ens submergeix en un ambient oníric i suggeridor, amb uns colors cridaners i exòtics. No obstant això, aquests efectes s’han aconseguit de manera artificial, a través de la modificació digital de la imatge amb filtres, capes, etc. Una sèrie de modificacions que “malmeten” la imatge. Que la tensen per portar-la al límit, per veure fins on podem arribar-hi. Proposant així un joc de valors, mitjançant els colors en positiu/negatiu versus interior/exterior de la planta, del seu cos. Del nostre cos.
__
1. Nietsche, Friedrich W. La gaia ciència (1881). Barcelona: Laia 1984, p. 243
—
La frase Dreams are super real (Los sueños son súper reales), surge de la imagen en negativo sobre una planta con púas. Un sistema de autodefensa, como a veces pueden ser los sueños. Un lugar donde, a pesar de su extrañeza, vivimos como si fuera real y en el que somos capaces de cualquier cosa. Un espacio mental en el que lo confundimos todo y donde no existen los límites. Como si el inconsciente nos protegiera del mundo exterior desde dentro de nosotros mismos. ¿Qué es más real, si todo se basa en una construcción de valores? En tal caso “han de ser determinados de nuevo los pesos de todas las cosas”1.
Una fotografía hecha durante uno de tantos paseos sin rumbo, realizados por la periferia de Esporles (Mallorca), el pueblo del artista. Una planta en un pequeño jardín venido a menos, casi abandonado. La imagen nos sumerge en un ambiente onírico y sugerente con unos colores llamativos y exóticos. No obstante, estos efectos están conseguidos de manera artificial, a través de la modificación digital de la imagen con filtros, capas, etc. Una serie de modificaciones que “dañan” la imagen. Que la tensan para llevarla al límite, para ver hasta donde la podemos llegar. Proponiendo así, un juego de valores, mediante colores en positivo/negativo versus interior/exterior de la planta, de su cuerpo. De nuestro cuerpo.
__
1. Nietsche, Friedrich W. La gaia ciència (1881). Barcelona: Laia 1984, p. 243