I MISS HOW WE WERE BEFORE


Photography printed on matte paper mounted on 3 mm aludibond and matte lamination. Water-based pigment ink. 
Collection of Parlament de les Illes Balears
Unique work / 125 x 100 cm / 2020


A black-and-white photograph of a withered flower occupies most of the artwork. And as if ashamed, what it once was peeks out from below: a vibrant, colorful rose full of life. Although at first glance it may look like an ordinary flower, it is not. It is specificall
y a Rival de Paestum rose, belonging to the Rosa chinensis section—a family of roses originating from China. Coincidentally, the same country of origin as the Covid-19 virus, at least as far as we know, on this date: July 1st, 2020.

The title of the piece, I miss how we were before, is integrated into the work, superimposed over the image in a nearly chameleonic way. We can see it there, despite its attempt to blend in and go unnoticed. A phrase that reminds us how difficult it is to adapt to this new reality after having lived the previous one. Through the combination of the two images and a single phrase, the work prompts a reflection on the state to which we’ve been subjected. Whether experienced as a personal or external crisis, it has affected us all in one way or another.

We are living in a time that pushes us to our limits—and now we have discovered one we hadn’t yet encountered: the fragility of all humankind, threatened by a virus invisible to the naked eye. Because perhaps, in the end, our own fragility is not so different from that of a flower.


Una fotografia d’una flor musteïda en blanc i negre ocupa la major part de l’obra. I com empegueïda, guaita el que va ser per la part baixa, una rosa lluent plena de vida i color. Tot i que aparentment pareix una flor qualsevol, no ho és. Justament es tracta d’una rosa Rival de Paestum, que pertany a la secció de Rosa chinensis, una família de roses provinents de la xina. Justament el mateix país d’origen que el virus Covid-19, almenys que se sàpiga fins el dia d’avui, 1 de juliol de 2020.

El títol de l’obra, I miss how we were before, forma part d’aquesta, tot superposant-se damunt de la imatge d’una manera quasi camaleònica. Veim que hi és, tot i el seu intent per camuflar-se i passar desapercebut. Una frase que ens recorda el difícil que és adaptar-se a aquesta nova realitat, havent viscut l’anterior. Mitjançant la combinació de les dues imatges i una frase, es planteja una reflexió sobre l’estat al qual hem estat sotmesos. Ho hàgim viscut com una crisi personal o externa, però que ens ha afectat d’una manera o d’altre.

Vivim una època que es demana sobre els seus límits, i ara n’hem descobert un que no coneixíem fins ara. La fragilitat de tota la humanitat, la qual es veu amenaçada per un virus que ni tan sols podem veure a simple vista. Per què potser, en realitat, la nostra fragilitat no és tan diferent que la d’una flor.


Una fotografía de una flor marchita en blanco y negro ocupa la mayor parte de la obra. Y como avergonzada, asoma lo que fue por la parte inferior, una rosa brillante llena de vida y color. Aunque aparentemente parece una flor cualquiera, no lo es. Justamente se trata de una rosa Rival de Paestum, que pertenece a la sección de Rosa chinensis, una familia de rosas provenientes de china. Justamente el mismo país de origen que el virus Covid-19, al menos que se sepa hasta el día de hoy, 1 de julio de 2020.

El título de la obra, I miss how we were before, forma parte de esta, todo superponiéndose encima de la imagen de una manera casi camaleónica. Vemos que está, a pesar de su intento para camuflarse y pasar desapercibido. Una frase que nos recuerda lo difícil que es adaptarse a esta nueva realidad, habiendo vivido la anterior. Mediante la combinación de las dos imágenes y una frase, se plantea una reflexión sobre el estado al que hemos sido sometidos. Lo hayamos vivido como una crisis personal o externa, pero que nos ha afectado de una manera o de otra.

Vivimos una época que se pide sobre sus límites, y ahora hemos descubierto uno que no conocíamos hasta ahora. La fragilidad de toda la humanidad, la que se ve amenazada por un virus que ni siquiera podemos ver a simple vista. Porqué quizás, en realidad, nuestra fragilidad no es tan diferente que la de una flor.