I MISS HOW WE WERE BEFORE

Photography printed on matte paper mounted on 3 mm aludibond and matte lamination. Water-based pigment ink. 

Unique work / 125 x 100 cm / 2020

Collection of Parlament de les Illes Balears



CAT

Una fotografia d’una flor musteïda en blanc i negre ocupa la major part de l’obra. I com empegueïda, guaita el que va ser per la part baixa, una rosa lluent plena de vida i color. Tot i que aparentment pareix una flor qualsevol, no ho és. Justament es tracta d’una rosa Rival de Paestum, que pertany a la secció de Rosa chinensis, una família de roses provinents de la xina. Justament el mateix país d’origen que el virus Covid-19, almenys que se sàpiga fins el dia d’avui, 1 de juliol de 2020.

El títol de l’obra, I miss how we were before, forma part d’aquesta, tot superposant-se damunt de la imatge d’una manera quasi camaleònica. Veim que hi és, tot i el seu intent per camuflar-se i passar desapercebut. Una frase que ens recorda el difícil que és adaptar-se a aquesta nova realitat, havent viscut l’anterior. Mitjançant la combinació de les dues imatges i una frase, es planteja una reflexió sobre l’estat al qual hem estat sotmesos. Ho hàgim viscut com una crisi personal o externa, però que ens ha afectat d’una manera o d’altre.

Vivim una època que es demana sobre els seus límits, i ara n’hem descobert un que no coneixíem fins ara. La fragilitat de tota la humanitat, la qual es veu amenaçada per un virus que ni tan sols podem veure a simple vista. Per què potser, en realitat, la nostra fragilitat no és tan diferent que la d’una flor.




ESP

Una fotografía de una flor marchita en blanco y negro ocupa la mayor parte de la obra. Y como avergonzada, asoma lo que fue por la parte inferior, una rosa brillante llena de vida y color. Aunque aparentemente parece una flor cualquiera, no lo es. Justamente se trata de una rosa Rival de Paestum, que pertenece a la sección de Rosa chinensis, una familia de rosas provenientes de china. Justamente el mismo país de origen que el virus Covid-19, al menos que se sepa hasta el día de hoy, 1 de julio de 2020.
El título de la obra, I miss how we were before, forma parte de esta, todo superponiéndose encima de la imagen de una manera casi camaleónica. Vemos que está, a pesar de su intento para camuflarse y pasar desapercibido. Una frase que nos recuerda lo difícil que es adaptarse a esta nueva realidad, habiendo vivido la anterior. Mediante la combinación de las dos imágenes y una frase, se plantea una reflexión sobre el estado al que hemos sido sometidos. Lo hayamos vivido como una crisis personal o externa, pero que nos ha afectado de una manera o de otra.
Vivimos una época que se pide sobre sus límites, y ahora hemos descubierto uno que no conocíamos hasta ahora. La fragilidad de toda la humanidad, la que se ve amenazada por un virus que ni siquiera podemos ver a simple vista. Porqué quizás, en realidad, nuestra fragilidad no es tan diferente que la de una flor.