LA VOLUNTAD (THE WILL)


20’ approx. Audience, iPad and artist.
Curated by Tolo Cañellas at BOX 27, Casal Solleric, Palma, 2014.

La voluntad (The will) consists of a simple and sober scenography (black walls, a lightbulb hanging from the ceiling, two school chairs, and an iPad). Over the course of 8 days—one for each week of the exhibition—thirty-three individual performances were carried out. Only three of these days were scheduled (in which case, those interested had to send an email to sign up). The remaining days took place spontaneously, without any prior notice.

The audience was made up of passersby on the street outside the glass window. Standing in front of BOX 27, the artist used the iPad to display messages related to the notion of willpower, inviting people to come in and participate in the performance. During these "performances for one" inside BOX 27, two types of audiences were created: the first was the individual inside the space with the artist; the second, those watching from the outside.

Inside, the artist engaged in a new conversation with each participant, while gradually introducing a series of personal thoughts and stories related to the will. This included the artist’s own process of growth (from childhood to adulthood), as well as the development of the work itself as it unfolded in real time. At the end of the conversation—and after asking a few key questions—the artist handed over a personalized receipt acknowledging the encounter, in a symbolic gesture of returning the participant's own will.


La voluntat (The will)
es compon d’una escenografia senzilla i sòbria (parets negres, una bombeta penjant del sostre, dues cadires d’escola i un iPad).Durant 8 dies —un per cada setmana que va durar l’exposició— es varen dur a terme trenta-tres performances individuals. Només tres d’aquests dies estaven programats (en aquest cas, el públic interessat havia d’enviar un correu electrònic per apuntar-s’hi). La resta de dies es varen fer de manera espontània, sense avisar.

El públic era format pels vianants que passaven per davant del vidre. L’artista, situat davant el BOX 27, mostrava missatges relacionats amb la voluntat a través d’un iPad, convidant-los a entrar i participar en la performance. Durant aquestes “performances per a un”, realitzades dins el BOX 27, es generaven dos tipus de públic: el primer, la persona que es trobava a l’interior amb l’artista; el segon, la gent que els mirava des de fora.

A dins, l’artista establia una conversa nova amb cada persona, tot introduint una sèrie de pensaments i històries personals relacionades amb la voluntat. Això incloïa el procés de creixement de l’artista (de nin a adult), així com el procés de creació de la pròpia obra, que s’estava desenvolupant en aquell mateix moment. En acabar la conversa, i després d’haver fet algunes preguntes clau, l’artista entregava un resguard a la personal, acreditant que havia participat, retornant-li així la seva pròpia voluntat.


La voluntad (The will) se compone de una sencilla y sobria escenografía (paredes negras, una bombilla colgando del techo, dos sillas de escuela y un iPad). Durante 8 días, uno por cada semana que duró la exposición, treinta y tres performances individuales fueron realizadas. Solo tres de estos días estaban programados (en este caso, el público interesado tuvo que enviar un email para apuntarse). El resto de días, se realizaron espontáneamente, sin avisar.

El público lo conformaban los peatones que pasaban por delante del cristal. El artista delante del BOX 27, enseñaba mensajes relacionados con la voluntad mediante un iPad, invitándoles a entrar y realizar la performance. Durante estas “performances para uno” realizadas dentro del BOX 27, se creaban dos tipos de público; el primero, la persona que se encontraba en el interior con el artista; el segundo, la gente que les miraba des de fuera.

Dentro, el artista entablaba una conversación nueva con cada persona, a la vez que introducía una serie de pensamientos e historias personales relacionada con la voluntad. Esto incluía el proceso de crecimiento del artista (de niño a adulto) a la vez que el proceso de creación de la misma obra, que estaba ocurriendo. Al finalizar la conversación, y después de haber hecho algunas preguntas clave, el artista entregaba un resguardo personalizado, acreditando que había participado, devolviéndole así su propia voluntad.